I en aquell moment, en
aquell precís moment en que et vaig provocar, mirant-te directament als ulls,
fent que les nostres mirades es fixessin l’un en l’altre, vaig donar-me compte
que feia temps que tu i jo ja no érem res, que cap unió existent quedava, només
records, records llunyans ja. Per molt que et mirés, ja no em
deies res amb aquells ulls que en un passat em van prometre un “sempre , passi el que passi”.
V.